“Els habitants de Ruettiguer Kowalski” (el llibre més car del món), d’Albert Soler.
Número de pàgines: 409 / Idioma: català / Preu: 1.000.000€
– El dia que el President dels Estats Units apareix als canals de televisió de tot el món per anunciar que el planeta Terra és una neurona que flota dins el cervell d’un nen de set anys que es diu Ruettiguer Koswalski, la humanitat queda trasbalsada. La comunitat religiosa demana prudència; la nova organització mundial ARA (Anti Ruettiguer Association) comença a destrossar tot el que està relacionat amb aquest maleït mocós, com llibres, estàtues o edificis; els suïcidis es multipliquen a escala mundial; Coldplay reuneix els millors grups del moment per cantar plegats la cançó “We are the Neuron”, i diferents empreses, veient una oportunitat, llancen al mercat samarretes, adhesius i imants per neveres amb missatges com “Estic dins el cervell de Ruettiguer Kowalski“.
Pocs indrets del planeta continuen amb les seves vides mundanes, alienes a aquesta notícia. Alguns aborigens de l’interior d’Austràlia, quatre tribus remotes d’Àfrica i Centre Amèrica, i els habitants de Sant Martí de Rocatorta, un poble perdut al bell mig del Pirineu, en són alguns exemples. Tots ells procedeixen amb el seu dia a dia, com si absolutament res estigués succeïnt en el moment més transcendental de la història de la humanitat.
ESTIMAT LECTOR…
… el llibre que tens a les mans, val un milió d’Euros. Són molts diners! Però com diu el meu gran amic Carles Coll, “un llibre no és car; el que és cara, és la ignorància”. Sigui com sigui, el curiós del cas, és que aquest preu no l’he decidit ni jo, ni l’editorial; l’ha fixat la Trini, una de les protagonistes d’aquesta història. Això significa que, en aquests moments, tens davant teu un artefacte amb més valor que tres Ferraris junts, per exemple. Havies tingut mai un objecte tan valuós entre els teus dits?
Si el tens a les mans, o bé és perquè l’autor te l’ha regalat, fet que significa que ets una de les setze persones al món amb algun tipus de poder sobre ell, o bé perquè t’han fet un preu especial, o bé perquè t’has gastat un dineral que, segurament, no era necessari. En qualsevol cas… enhorabona! Espero que gaudeixis tant llegint-lo com jo he gaudit escrivint-lo.
Part d’aquest llibre ha estat escrit a Palamós, com Truman Capote hi va escriure A sang freda, a Bangkok, com John le Carré hi va escriure The Honourable Schoolboy, i a Austràlia, com Mark Twain hi va escriure Seguint l’equador. Tot i aquestes coincidències, aquesta obra mai serà traduïda al Kusunda, un dialelcte del Nepal, com sí va succeir amb els seus llibres. Com a molt, es traduirà al castellà.
Canviant de tema, vull comentar-te que les històries que estàs a punt de llegir poden ser modificades en un futur. Perquè fins que un escriptor de pa Bimbo sucat amb oli de giralluna no es jubila o es mor, l’obra no està mai finalitzada. Sempre se li pot acabar aplicant una nova capa de pintura i fer unes quantes revisions més.
Una altra cosa vull que sàpigues, estimat lector: quina alegria que tinc, siguis qui siguis, que tots dos estiguem aquí, ara, en aquest moment. Està xulo, oi?
